A la muntanya d’ullà tenim el punt més alt del massís, el puig Anill, a 309 mts d’alçada sobre el nivell del mar i des d’on es visualitza bona part de les comarques del baix i alt Empordà, des de les Gavarres fins als Pirineus.

S'hi han trobat restes arqueològiques d’època ibèrica i romana d’entre els segles II i I a.C. i que posen de manifest l’existència a l’època, d’una torre de guaita que controlava el darrer tram de l’antic camí d’Empúries, que vorejant el massís del Montgrí, passava per Ullà i comunicava la ciutat greco-romana d’Empúries amb les viles del baix Empordà.

S’accedeix pel camí que surt de la creu, pel costat sud de la muntanya d’Ullà i seguint un pedrigolet.

Per la part baixa del poble i vorejant el riu Ter, podem passejar tot gaudint de la natura amb les hortes i els conreus dels arbres fruiters. És un lloc idoni per caminar tranquil·lament o anar en bicicleta

Per aquest camí del Ter i cap a Torroella trobem la resclosa d’Ullà, construïda l’any 1670, subministrava aigua als molins fariners. 

EL NUCLI ANTIC DEL POBLE

Es troba situat a la falda de la muntanya, els seus carers són estrets i costeruts, conservant alguns d’ells antics casals amb elements arquitectònics gòtics i renaixentistes.

Tot i que de l’antiga fortalesa d’Ullà ja no en queda cap vestigi, podem tenir una lleugera idea de com podia haver estat cap al segle XIII, per la configuració dels carrers al voltant de la l’església parroquial de santa Maria d’Ullà i la primigènia església de sant Andreu, on es localitza un carreró que bé podria ser la resta d’un portal de  l’antiga muralla

Sant Andreu és un petit temple d’una sola nau i que malgrat està incomplet i amb moltes reformes realitzades, conserva encara fragments constructius romànics i una arcada de ferradura pre-romànica en un fragment del temple primitiu. Se sap que ja estava construït al 1182. Actualment és la Casa de cultura.

L’església de Santa Maria d’Ullà va ser acabada l’any 1804. és un temple neoclàssic de planta de creu llatina, amb amplia nau i capelles laterals i transsepte amb una cúpula. El campanar, de planta quadrada, resta inacabat. 

El temple estatja la imatge romànica de la verge de la Fossa, talla de fusta policromada de la primera meitat del segle XII i una de les talles més notables que es conserven a la comarca. El seu nom prové de la seva situació en la primitiva església que, situada a la vora del riu Ter, era colgada de sorra per les riades. Els carreus de la façana procedeixen en bona part d’aquest antic temple i també es conserven cinc capitells romànics del segle XII que actualment estan al museu diocesà de Girona, juntament amb un porta pau i un calze del segle XV. A l’interior de l’església també podem trobar un rellotge de forja de la segona meitat del segle XVIII

 Vora del camí de Bellcaire, al carrer de la font, podem trobar una bonica font del segle XV, que per la seva arquitectura, dóna a entendre que antany era punt de reunió de la gent del poble.

A la falda de la muntanya d’Ullà i voltada per l’antic camí d’Empúries, es troba el mas Xiquet, una gran masia amb dues galeries d’arcades, l’inferior d’obertures més gran. En aquest mas, a principis del segle passat, l’escriptora catalana Victor Català (pseudònim de Caterina Albert) hi va residir temporades, inspirant-se en aquestes terres per escriure Solitud, una de les obres més destacades de la literatura catalana de principis del segle XX.

Sortint del poble i pel camí en direcció a Bellcaire d’Empordà trobem el mas Blanch, una gran masia amb elements arquitectònics dels segles XVII al XIX.