BREU HISTÒRIA DEL MUNICIPI
.jpg)
DES DEL PALEOLÍTIC
inferior i mitjà tenim vestigis de poblacions prehistòriques a través de les recerques arqueològiques efectuades al cau del duc d'Ullà i a altres jaciments a l'aire lliure, on s'han trobat eines de pedra dura, destrals, restes d'ossos d'animals...
DEL NEOLÍTIC
també ens queden vestigis d'estructures dolmèniques com és el cas de les restes d'un sepulcre megalitic situat per sobre la pedrera, a la vessant de la muntanya d'Ullà i que confirma l'assentament humà d'una manera més permanent en aquestes contrades.
cau del duc d'Ullà
L'assentament humà definitiu més important al massís i a la plana el tenim amb la troballa de restes de ceràmica íbera i d'ànfores d'època romana.
Els antics pobladors indigetes autòctons es van establir al marge del vell camí d'Empúries que comunicava la ciutat greco-romana d'Empúries amb les viles del baix Empordà; eren nuclis familiars, tribals i autosuficients, que amb la potestat romana es van anomenar vil.les ( el que avui coneixem com a masos)
EL NOM D'ULLÀ:
El nom d'Ullà el trobem per primera vegada al segle IX quan el territori forma part de les possessions dels bisbes de Girona, després que el bisbat d’Empúries s’extingís, així ens ho confirma el document més antic que temin, un precepte de l’emperador Lluís el piadós (fill de l’emperador Carlemany) a favor del bisbe Guimer. Datat l’any 834 menciona Olianus (Ullà) entre altres dominis del pagus d’Empúries.
El nom d’Olianus defineix un lloc abundós en oliverars i ens confirma la importància que aquest indret tenia tant territorial com en la producció oleícola.
MÉS A PROP DE LA HISTORIA, l’any 1117 el bisbe de Girona Berenguer Dalmau fa donació al capellà Pere de l’església d’Ullà i uns anys més tard, el 1121 es fundà la canònica regular augustiniana de santa Maria d’Ullà, convertida en col·legiata el 1592.
Aquest primer temple estava erigit a peu del camí ral que unia les terres de Torroella cap a Verges, vora del riu Ter, reconstruït varies vegades a causa de les nombroses revingudes del riu, s'alçà un nou temple al mig de poble, on l’any 1804 s’hi van traslladar els canonges fins a desaparèixer l’ordre l’any 1835 que el temple va esdevenir l’església parroquial.